dimarts, 25 d’agost de 2009

Carta oberta a Samuel Eto'o

Disculpeu no haver pogut publicar-la abans... Feia quasi un mes que Andrés me la va enviar per penjar-la i per fi tinc una mica de temps.

----------------------------------------------------

Benvolgut Samu:

Ara que et vas de Can Barça voldria dir-te un parell de coses, tal volta tres. No entenc la teua partida, per molt que xarren de contractes, de si patatin, de si patatan. Per a acabar-ho d'arreglar, en el diari de l'altre dia un personatge diu: “Eto'o no vale nada”. Com deia mon pare, “pa vore coses, el món”. No ho entenc.

Eres potser l'estranger que més títols ha guanyat per al Barça; en qualsevol cas, un dels que més, tant se val. No eres, ja podem comprobar-ho, sant Diego, ni sant Johan, ni sant Ronaldinho..., però, com a jugador, has fet pel Barça molt més que qualsevol d'ells, potser que tots tres junts. Vols que sumem gols i títols? Et dóna igual, veritat? A mi també.

I ara que et vas, vull que sàpies que et recordaré pels teus gols, és clar, però sobretot per les teues arrancades plenes de força, ràbia i sang. Perquè treballaves com un negre per a viure com un blanc. (Per cert, algún d'eixos intel.lectuals exfutbolistes i ficats a comentaristes ha parlat en cap moment de la extraordinària, enorme, qualitat humana d'eixa frase?) Perquè per a clavar-la dins de la porteria només havia que “chutar fuerte, sin pensar”. Per tantes coses... I, per suposat, per aquell crit de guerra descomunal, gairebé líric diria jo, quan guanyares per fi el teu prímer títol de lliga: “Madrid, cabrón, saluda al campeón”. I per disculpar-te a l'endemà; amb un parell ambdues coses.

Pel teu gol a París, sí, eixe on et canviares de peu la pilota i obrires la llanda. I pel gol a Roma, sí, eixé on vares traure petroli i acabares amb els deu minuts més agònics del millor Barça de tots els temps. I també obrires la llanda. Dues llandes obertes, dues Champions. Ah, Samu, qui obrirà les llaunes a partir d'ara?

Samu, amic, has eixit per la porta de darrere, com tants d'altres. Però ningú d'ells, ningú, ha estat eixe Nou que tots somniavem en els nits més narcòtiques: amb fam de gol i de glòria, amb caràcter, fibrós, elàstic, gaudidor del futbol com un joc on et jugues molt més que títols o diners: et jugues el ser o no ser el més gran entre els grans.

Així, Samu, només em queda desitjar-te que a l'Inter claves el gol de la teua vida, eixe gol que encara no has fet. Puc demanar-te un favor? Clava-li-lo al Madrid, en el Bernabéu, en uns octaus de la Champions. I celebra-lo com si encara portares la mateixa samarreta que vaig portar jo mateix a l'Olímpic de Roma. Amb el Nou, i d'alt, ben gran, visible des de tots els racons del planeta Terra: Eto'o.

Andrés Pau

Penya Gent Blaugrana El Perelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada